Ara que ja saps que és el ioga, aprofundirem una mica més a les seves arrels… L'origen de la paraula ioga ve de l'arrel sànscrita 'yuji', que literalment significa “unir”.
No es pot concretar el naixement exacte del ioga, els seus orígens, tenen una història una mica desconeguda, però gràcies a alguns textos que s'han recuperat i estudiat, avui dia podem entendre i estudiar aquesta filosofia de vida.
Imagina el IOGA com un gran arbre de moltes branques, cadascuna d'aquestes branques conté pinzellades i influències de diferents cultures i religions com serien l'hinduisme, el budisme i el jainisme.
Dividirem la història del ioga en sis períodes:
1. PERÍODE PRE-VÈDIC:
Las primeras formas de yoga, se remontan a más de 5000 años antes de cristo (AC), gracias a los hallazgos arqueológicos de la civilización de los Valles del Indo y Saraswati en donde se descubren figuras y sellos en piedra con posturas yóguicas (asana) y de meditación.
2. PERÍODE VÈDIC:
La paraula sanskrita “veda” significa coneixement. Els vedes són textos sagrats hindús escrits en sanskrit i recitats en forma d'himnes i cants. Aquestes escriptures contenen els ensenyaments iògics més antics (ioga vèdic) i se centren a transcendir el món material visible i les limitacions de la ment.
Durant aquest temps, el poble vèdic confiava als Rishis (profetes). Els Rishis els ensenyaven com viure en harmonia divina i comprensió del món.
La paraula real “Yoga” es va esmentar per primera vegada al “Rigveda”. El Rigveda és una col·lecció d'himnes que descriu la pràctica i disciplina de la meditació que data d'aproximadament el 1.500 AC.
3. PERÍODE DE IOGA PRE-CLÀSSIC:
La creació dels Upanishads marca el començament d'aquest període, que dura aproximadament 2.000 anys. Els Upanishads contenen més de 200 escriptures que descriuen la idea del karma, el cicle de naixement i reencarnació (samsára), la mort i l'alliberament (Moksha) i expliquen tres temes:
1) La realitat última (Brahman)
2) El jo transcendental (Atman)
3) La relació entre tots dos (dualitat)
Al voltant de 500 AC sorgeix el Bhagavad-Gita com a part important de l'escriptura de Mahabharata. Una bonica història d'una conversa entre el déu-home Krishna i el soldat Príncep Arjuna. Bhagavad-Gita parla sobre tres aspectes que han de ser portats a la nostra existència:
1) Bakti (devoció)
2) Jnana (coneixement)
3) Karma (causa i efecte)
El Bhagavad-Gita unifica les tradicions ioguiques de Bhakti Ioga, Jnana Ioga i Karma Ioga a través d'un fil comú que condueix a estats superiors de consciència i autorealització: Sacrificar l'ego a través de l'autoconeixement, la humilitat i la reverència.
Durant aquesta època, el ioga també s'obre pas al budisme. Sidhharta Gautama, Buda va veure que el patiment és causat pel desig, la cobdícia i l'engany; i aquest és també el cas de la filosofia iòguica.
4. PERÍODE DE IOGA CLÀSSIC:
El període del ioga clàssic està definit pels Ioga Sutras de Patanjali, una recopilació de 196 versos dividits en quatre capítols que parlen sobre els coneixements del ioga. La paraula sutra prové de la paraula fil i per això els 196 Ioga Sutras són coneguts com fils de saviesa.
Els Ioga sutres són la base del Raja Ioga però tracta totes les branques del ioga. Constitueix el que podríem anomenar el ioga clàssic. Patanjali creia que tot individu pot aconseguir “calmar el soroll mental” i per això va compondre els Sutras basats en un sistema de 8 esglaons per a la purificació mental, emocional i l'autotranscendència.
ELS 8 GRAONS DEL IOGA: ASHTANGA IOGA
1. YAMAS: La teva relació amb el món.
-
Ahimsa: No violència
-
Satya: Sinceritat
-
Asteya: No robar
-
Aparigraha: No avarícia
-
Brahmachraya: Autocontrol
2. NIYAMAS: La relació amb tu mateix.
-
Saucha: Higiene
-
Santosha: Acceptació
-
Tapas: Autodisciplina
-
Svadhyaya: Autoestudio
-
Isvara Pranidhana: Devoció
3. ASANA: Control del cos, postures de meditació
4. PRANAYAMA: Control de la respiració, l'energia vital (prana).
5. PRATYAHARA: Connexió amb els sentits interns.
6. DHARANA: Concentració sostinguda.
7. DHYANA: Meditació.
8. SAMADHI: Alliberament, un estat d'equilibri i pau, la transcendència de l'ésser inferior i la unió amb l'ésser superior.
5. PERÍODE DE IOGA POSTCLÀSSIC:
Uns segles després de Patanjali, el ioga va fer un gir. La nova generació de mestres del ioga va començar a descobrir ia investigar els poders ocults del cos humà i va desenvolupar un sistema en què, a través de postures i exercicis, juntament amb la respiració conscient i la meditació, ajudarien a rejovenir el cos físic, perllongar la vida i assolir la transcendència. El cos humà era considerat el temple de l'ànima immortal.
El Període Postclàssic del ioga va comportar grans canvis en l'escena del ioga. Va ser durant aquest període que es van desenvolupar el Tantra Yoga i Hatha Yoga. El Hatha Yoga Pradipika va ser escrit al segle XV i és un manual sànscrit considerat el text supervivent més influent sobre el Hatha Yoga.
6. IOGA MODERN (IOGA OCCIDENTAL)
El ioga arriba a Occident a finals del segle XIX. Parlarem d'alguns dels grans mestres del ioga modern:
*Paramahansa Yogananda: La influència de Yogananda a Occident va ser notable. va establir el Lideratge d'Autorealització a Los Angeles, Califòrnia, on encara roman avui. Els seus ensenyaments es van centrar principalment en el Kriya Yoga, conegut com el ioga de lacció; es practica observant tres dels cinc Niyamas (Tapas, Svadhyaya, Isvara Pranidhana). El 1946 va publicar el seu famós llibre “Autobiografia d'un iogui” un llibre que un bon iogui, ha d'haver llegit.
*Sri Tirumalai Krishnamacharya: Conegut com el “Pare del Ioga Modern”. És àmpliament considerat com una de les figures més influents en el període del Ioga Modern del segle XX. També ho atribueix a ajudar a desenvolupar la pràctica de Vinyasa Yoga, combinant la respiració amb el moviment. El principi principal d'ensenyament de Krishnamacharya va ser aquest: “Ensenyar el que és apropiat per a l'individu”. Va ensenyar a molts estudiants que després es van convertir en mestres influents: Indra Devi, K. Pattabhi Jois (fundador del modern Ashtanga ioga), BKS Iyengar (fundador d'Iyengar Ioga i el seu propi cunyat), i el seu fill TKV Desikachar.
Swami Sivananda Saraswati: Aquest metge convertit en mestre del ioga va ensenyar a molts estudiants que després van portar la torxa del coneixement iòguic a Occident. Va fundar la Divine Life Society a Rishikesh, Índia, on va ensenyar els cinc punts del ioga: Relaxació Adequada (Savasana), Exercici Adequat (asanes), Respiració Adequada (Pranayama), Nutrició Apropiada. Pensament i Meditació Adequats (Dhyana)
BKS Iyengar: És un dels mestres més reconeguts al món, va practicar i va ensenyar ioga per més de 70 anys. El seu mètode és avui el més difós a Occident “Iyengar Yoga”. Va néixer el 14 de desembre del 1918. Va tenir problemes de salut durant la seva infància. Va ser víctima de tifus, malària i tuberculosi. A l'edat de 16 anys va començar a practicar ioga amb l'espòs de la seva germana, Sri T. Krishnamacharya, per millorar la salut.
De mica en mica, B.K.S. Iyengar va començar a ser reconegut com a mestre i portat a occident per difondre els seus ensenyaments sanadors.
“La luz del Yoga” és el seu primer llibre, que es va publicar per primer cop el 1966. Aquest llibre s'ha convertit en un clàssic i és un imprescindible per a tots els ioguis.
Sri K. Pattabhi Jois: Va néixer el 1915 en una família de bramans (casta sacerdotal) en una ciutat del sud de lÍndia. El seu pare era sacerdot, astròleg i terratinent i va començar a ensenyar sànscrit, astrologia i mantres a Jois a una edat molt primerenca. Anys després, després d'assistir a una demostració de nanses de Krishnamacharya, Jois passa a ser alumne seu. Pattabhi Jois va denominar l'estil de ioga transmès per Krishnamacharya Ashtanga Ioga la qual cosa pot portar a confondre'l amb el ioga dels vuit passos (ashtanga) descrit pel savi Patanjali en el segon capítol dels Ioga Sutras.
Amb els anys, Jois comença a ordenar les asanes en una seqüència lògica i ordenada i comença a transmetre els seus ensenyaments a classes grupals. Ashtanga Yoga va arribar a occident a través d'un dels seus alumnes, Van Lysebeth, el qual va anar a estudiar amb Jois el 1964 i va acabar escrivint un llibre documentant la seva experiència.
Dalai Lama: Encara que inicialment molts no consideren el Dalai Lama un mestre del ioga, els seus ensenyaments i missatge, de fet, són Ioga a la pràctica. Aquest gran iogui del Tibet, guardonat amb el Premi Nobel de la Pau, ha inspirat molts occidentals a aprendre més sobre el budisme i el camí del ioga.
QUINS SÓN ELS DIFERENTS TIPUS DE IOGA?
Hi ha 4 Pilars del Ioga comunament acceptats:
Raja Ioga (el Ioga de la ment i les emocions)
Bhakti Ioga (El Ioga de l'amor i la devoció.)
Karma Ioga (el Ioga de l'acció inspirada i el servei)
Jnana Yoga (el Ioga de la saviesa i el coneixement interns)
Per descomptat, també hi ha Hatha Yoga, que s'ha convertit en la forma de pràctica de ioga més àmpliament coneguda a Occident actualment. L'enfocament de Hatha Yoga està al cos i principalment a les postures físiques o asanes. La paraula “hatha” significa “sol” (ha) i “lluna” (tha) creant un equilibri físic intern… El yin i el yang.
